No obstant si que hi hagué una parella de companyes que van obtindre un premi gros: Començaven a gaudir d'una merescuda jubilació. Es tracta d'Anna i Fina o de Fina i Anna (tant monta). Després de tota una vida laboral dedicada a l'ensenyament el ha arribat l'hora de canviar el xip de molts anys.
D'Anna recorde el día que vam arribar al vell Josep MªOltra i com acompanyats pel Sr. Director (després em vaig assabentar que era el seu marit, menys mal que no vaig dir ninguna impertinència d'ell) ens van ensenyar el col.legi i a poc a poc,() 15 anys en l'Oltra vell i 10 al nou treballàrem tots plegats 25 anys. Fina va arribar alguns anys després, però tant una com l'altra han demostrat la seua professionalitat i dedicació al món de l'ensenyament. Quantes tutòries, dolors de cap, recerca de solucions per aquest-a alumne-a i sempre des de la proximitat a l'alumnat.
En aquest día tan assenyalat no van estar soles, tant els membres de l'actual Claustre com del grup de "jubiletes" que havíem treballat junts estiguèrem presents en un acte d'acomiadament (com el de tallar-los la cueta).
Mireu i fixeu-se bé perquè eren elles.
